El meu gat Troski -Un conte de gats
El gat com animal felí n´ es un animal extraordinari : vull dir, es maco, agradable al tacte, també sap fer-se entendre quan vol, quelcom :miola i es molt afectuós amb conservant el caràcter independent propi .La seva vida amb les persones que l´ envolten n´ es plena de gests significatius del que es la convivència entre éssers humans i gats .
Una gest significatiu i aclaridor a la vegada, que la fera sap fer, es quan comença a donar-te cops amb el coixinet de la pota ,i sembla que ell et parli dient-te:
-“tens que fer per mi, quelcom, ja que em tens a mi, que soc el teu gat...”-
Així m´ ho diu , tot ell ,pelut com es, i expressant-se de forma ronca e saltant –me. Colpejant la meva ma amb el seu cap o rodejant-me amb la prènsil cua el avantbraç, i on continua actuant així per demostrar :
- n´ estic situat còmode i estirat al sofà -.
Mentre, com si fes de massa temps ( quan deu ser massa temps per un gat?) va enraonant-me com per anar dient-me: “...
Mot temps sense tu .Precisament vos hi contraguéreu una obligació amb el minin que soc jo i tu ets Albert, el responsable de fer que s´ ocupin de mi, i es tan així que pots oblidar del que estàs ara fent que no ho necessita tan com jo - .
No es que estigui amb mal geni , no, que va!!!.
El pobre minin, només en moments determinats i que son escollits i puntualment per ell té la necessitat de voler estar amb tu .
Ell es mou lliurement passejant donant –se tots els aires del mon, puja per tot arreu, i esquinça el sofà, i l´ amo, que soc jo ,quedarà subjugat davant la subtilesa del felí en no tombar res i vas cap a ell molt ràpidament per el bé del sofà i els objectes que troba per el camí.
Miolant-me , sol venir cap a mi àgilment; jo de vegades ,també una mica m´ ho interpreto aquest gest que fa ,de recorre el passadís que porta fins la porta de la casa per venir-me a rebre ,content , ja com un gest ple de joia en veurem i on la relació d´ afecte es consumeix complerta en retrobar-nos.
Troski ,apareguí un bon dia i es posà a juga amb mi que alimentava ganes de sortir de la rutina i complir uns horaris treballant a una botiga, de tan de divertit com ho trobava jo, lo de posar- me a jugar amb un gat em distreia ,i alhora també, volia mirar per evitar, que un animaló tan jove donés un pas en fals i acabés mort; ja que Troski creuava el carrer per venir-me a veure.
Era ell el cadell de gat que havien recollit un fuster que hi havia el mateix carrer. Abans ja havia sentit de que hi havia una menudalla de gat voltant-hi i sovint sentia a la gent ,i els crits d´ esglai cada cop que s´ acostava a la vorera de la cera. Resultà la gent s´ acostava també a preguntar-me ,i els tenia que respondre ,mentre mirava de agafar el felí per retornar-lo a la fusteria ,
El fuster del barri, una matinada hi passà per un carrer ,i es trobà al pobre animaló que plantat davant seu li demanava ajuda. El bon home per fi va aconseguir que el famolenc gat es deixes per ell subjectant-lo per els seus braços: aquest Troski n´ era un cadell i per tan no era un gat adult, i llavors les passava molt maldades i no trobava aixopluc quan li calia .El gat se’n va alegrar molt al moment quan aquest bon home se’n fa càrrec d´ ell: era una bestiola afamada que buscà qui l´ ajudés ,i com a gat li miolava perquè no havia menjat res des de feia ja dies ,mentre havia estat per els carrers perdut .
Resultà que aquest home ja tenia a casa seva una família amb que vivia i a més dos grans gats i en retornar a casa se’n adonar que no podia ser així, que no hi havia cap manera d´ ocupar-se del gat; si bé, el home només tenia el seu taller per oferir-li al pobre gat vagabund, aquest acceptà la idea com la solució enraonada amb si mateix de que fer per tenir cura del gat. Allí, els fusters que hi treballaven ja hi patien per el gat , per un gat menut que no parava quiet un moment. No el podien tenir tancat allà dintre perquè els urgia la ventilació del local i ells també necessitaven de que trobés sortida tot el soroll de la serra i aquí: ja entrarem en joc ma mare e jo .
Sovint deia :“el mataran aquest animal i es molt jove i sempre té ganes de jugar, no veu que hi han perills i que passen cotxes...”; i tot plegat fou inevitable que s´ entendrís i anés a parlar amb els fusters per mirar a veure que farien amb el gat. Tornant , la mare i jo ens posarem d´ acord en mirar de adoptar el gat.
En Troski va acabar a casa nostre i fins ara...
Albert Soler
